Internacionalització del conflicte
Durant les últimes cinc dècades s’han imposat, per tot el territori colombià, grans projectes d’explotació de recursos agroindustrials, de turisme i d’infraestructures amb la participació d’empreses multinacionals.
Diversos governants han adoptat una sèrie de lleis que prioritzen l’explotació de recursos, buscant la rendibilitat a curt termini, sense tenir en compte els riscos ambientals i la violació dels drets humans. Per atraure les transnacionals, l’Estat els atorga grans beneficis. Les inversions estrangeres a Colòmbia creixen any rere any i l’Estat, per la seva part, augmenta els seus guanys en concepte de venda massiva de les empreses estatals a grans multinacionals.
En el desplegament d’aquests grans projectes s’ha afectat greument la vida de les comunitats autòctones i s’han violat els drets de les persones treballadores, especialment dels representants sindicals. Al voltant de les grans explotacions petrolieres o mineres s’han creat zones d’exclusió sota el control de l’exèrcit nacional i forces de seguretat privada que dominen tots els moviments de la comunitat, limitant-ne el pas per les vies i restringint la circulació dels aliments, medicaments i altres articles de primera necessitat.
Les polítiques d’algunes empreses transnacionals violen els drets col·lectius i individuals de les comunitats, desconeixent les seves formes de govern, autonomia i autoritat pròpia. S’han conegut casos de criminalització de representants sindicals, de pobles indígenes, de comunitats afrodescendents, de grups de dones i de defensores dels drets humans, amb l’objectiu de neutralitzar les seves protestes socials.
Monocultius
A diverses zones del país, les grans multinacionals han implantat extensos monocultius de palma africana i canya de sucre per a la producció d’agrocombustibles. Alguns d’aquests projectes s’ubiquen en terres usurpades a la població pels paramilitars a través d’amenaces, desplaçaments i assassinats. Per una altra part, aquests monocultius han generat desforestació i destrucció de selves tropicals, extinció de cents d’espècies naturals i contaminació d’aigües, en territoris amb gran biodiversitat.
Relacions amb el paramilitarisme
Algunes empreses multinacionals d’origen europeu i nord-americà, han comptat amb les accions dels paramilitars per controlar l’extracció dels recursos naturals i per accedir a territoris estratègics. Algunes fins i tot han arribat a finançar alguns grups. És el cas de Chiquita Brands, que ha reconegut haver pagat els impostos que aquest grup armat il·legal els exigia per cada caixa de bananes que van exportar entre 1995 i 2004. També hi van col·laborar amb el transport de 3.000 fusells AK-47 i 5 milions de projectils destinats a les AUC. Van ser multats amb 25 milions de dòlars, però van negar la seva responsabilitat en els assassinats comesos pels paramilitars. Altres empreses multinacionals han estat acusades d’haver-se beneficiat pels serveis de “vigilància” prestats per diversos blocs d’autodefensa en les seves infraestructures i instal·lacions. El Tribunal Permanent dels Pobles, realitzat el juliol del 2008, va condemnar 34 multinacionals per diverses formes d’aliances amb els grups paramilitars.
Estats Units d’Amèrica
Des de sempre ha tingut grans interessos en els recursos naturals del país. Van ser actors claus en la creació del paramilitarisme implantant missions que tenien per objectiu vincular la població civil en la guerra contra les guerrilles. Des dels anys 60 han signat tractats de seguretat que han permès l’entrenament per part de l’exèrcit dels EUA de milers de militars colombians. Tenen bases militars a diverses zones de Colòmbia i en països veïns. Són els impulsors del Pla Colòmbia I i II, pla militar que busca reposicionar els EUA en el continent americà en termes militars i econòmics i en nom de la lluita contra el “terrorisme” i el narcotràfic. Financen 22.320 hectàrees de cultius de palma africana.
Des de l’any 2004 s’està negociant un tractat de lliure comerç (TLC) entre els EUA i Colòmbia. S’ha signat en dues oportunitats (2006 i 2007), però el Partit Demòcrata americà, pressionat pels moviments sindicals i ecologistes estatunidencs, ha congelat les gestions per les constants violacions de drets humans al país. S’ha establert com a condició per a l’aprovació, el cessament de la impunitat, especialment en els casos d’assassinats de sindicalistes.
Unió Europea
Des de l’any 2002 la Unió Europea dóna suport als Laboratoris de Pau, que neixen amb l’objectiu de desactivar les causes del conflicte i promoure un desenvolupament socioeconòmic sostenible. A la pràctica són projectes basats en la producció i exportació d’agrocombustibles. Milions d’euros de la cooperació europea financen extenses zones de monocultius de palma africana, cautxú i banana, amb un model que afavoreix les empreses multinacionals i no dóna garanties laborals a les persones que hi treballen. A les zones on s’han desenvolupat els Laboratoris de Pau, gestionats per l’Estat, s’han produït crims de guerra i greus violacions de drets humans.
El Consell de Ministres de la UE va autoritzar recentment la Comissió Europea per donar inici a les negociacions bilaterals de liberalització comercial amb Colòmbia i el Perú, en contravia d’un altre acord d’integració regional, encara vigent entre la UE amb la Comunitat Andina de Nacions (CAN). Diversos eurodiputats i alguns moviments socials han fet públic el seu rebuig a aquest acord perquè dóna més importància als interessos comercials que a la denúncia de les greus i persistents violacions de drets humans que es viuen a Colòmbia i de la persecució dels moviments socials al Perú.
Estat espanyol
Basat en la versió “optimista” d’Uribe en relació amb la situació dels drets humans, el govern espanyol dóna suport a la política de “seguretat democràtica” implantada pel mandatari colombià. Al gener de 2008 ambdós països van signar un acord d’associació estratègica, que té per objectiu l’establiment d’un diàleg sobre drets humans entre tots dos governs. Aquest mecanisme encara no s’ha posat en pràctica, ni tampoc s’exigeix el seguiment de les recomanacions que diverses organitzacions internacionals han fet de manera reiterada a l’actual govern.
Espanya és el segon inversor internacional a Colòmbia després dels EUA; més del 56 % del sector energètic del país és en mans de multinacionals espanyoles. Unión Fenosa, Endesa, Telefònica, Cepsa, Acerinox, Mapfre, Banc Santander, BBVA, Aigües de Barcelona, Repsol, Iberdrola i Gas Natural són algunes de les 130 empreses espanyoles que tenen inversions al país. Una de les empreses transnacionals relacionades amb el paramilitarisme és l’espanyola Unión Fenosa. Un dirigent de les AUC va confirmar, a través d’una carta adreçada a la Fiscalía General de la Nación, que aquesta empresa havia establert un acord amb el Bloque Norte de las Autodefensas amb dues fases: l’empresa donaria millor qualitat en el servei elèctric a les àrees rurals i als barris marginats ubicats a les zones d’influència dels paramilitars i els paramilitars garantirien la seguretat de les infraestructures elèctriques.
Per una altra part, Amnistia Internacional va denunciar recentment que Espanya va autoritzar transferències d’armes a Colòmbia per valor de 110 milions d’euros.
