El paper dels moviments socials nacionals i internacionals
Malgrat la magnitud del conflicte armat, a Colòmbia hi ha centenars de persones, homes, dones, joves, líders socials, institucions, organismes i ONG, que treballen en la construcció de nous espais de participació, de protecció, d’educació per la pau i la resolució dels conflictes, d’ampliació de la democràcia, de diàleg i negociació. Organitzacions socials, sindicals, grups de dones, comunitats d’indígenes, camperols i afrodescendents, defensors i defensores de drets humans i grups de persones en situació de desplaçament promouen iniciatives de pau.
Diversos municipis i comunitats s’han declarat “territoris de pau” i s’han mobilitzat contra la guerra. Comunitats i pobles indígenes exigeixen el dret a la seva autonomia i a la pau mitjançant accions civils que condueixen a deslegitimar la guerra com a espai d’acció política, demanen a les parts en conflicte abandonar els seus territoris i lluiten perquè es respectin els seus drets, la seva cultura i les seves creences. Grups de dones denuncien l’agreujament de la violència vers les dones en el marc del conflicte armat i exigeixen la seva participació en les taules de negociació i la catalogació de les violacions sexuals, la prostitució forçada i l’esclavitud sexual com a crims de lesa humanitat.
Han sorgit moltes xarxes i aliances de moviments socials i d’iniciatives ciutadanes a favor de la pau a Colòmbia, que han contribuït a un creixent apoderament de la població. S’han creat noves maneres de fer política, que donen cabuda a nous actors que pretenen deixar enrere les velles pràctiques de caciquisme i corrupció, s’ha enfortit la capacitat per a la creació d’aliances i la participació col·lectiva ha generat resultats positius. El treball continu en la construcció de pau i les estratègies de visibilització els han posicionat a nivell local, regional, nacional i internacional, motivant el suport de diferents organitzacions no governamentals arreu del món.
A pesar de la força d’aquests moviments i iniciatives, els seus promotors troben moltes dificultats en la seva acció. L’actual govern ha emprès una campanya de desprestigi cap a tot aquell que no doni suport a la seva política de superació del conflicte per la via militar. Els activistes són freqüentment acusats de ser integrants o col·laboradors dels grups armats d’esquerra. Des del govern tampoc es respecta la seva decisió de ser autònoms i de rebutjar la presència de tots els actors armats en els seus territoris, incloent-hi l’exèrcit nacional. La política de “seguretat democràtica” ha generat un ambient d’espionatge i desconfiança a l’interior de les comunitats que pot fragmentar ràpidament els processos participatius i de cohesió construïts fins ara.
Colombians i Colombianes per la Pau
És un moviment ciutadà integrat per personalitats del món polític, acadèmic i artístic, que des de setembre del 2008 va establir un intercanvi de correspondència amb les FARC per tal d’intentar desbloquejar l’acord humanitari. Després de diverses cartes, es va aconseguir l’alliberament unilateral de 6 polítics i militars segrestats. El moviment Colombians i Colombianes per la Pau va començar amb la participació de 130 persones, però avui ja compta amb el suport de més de 125 mil signatures de nois i noies estudiants, de comunitats indígenes, camperoles i afrodescendents, de grups de dones i de persones que a títol personal volen contribuir a la pau, treballant a favor de l’acord humanitari i en suport de les víctimes del conflicte armat. El govern d’Uribe ha acusat alguns dels seus membres de ser integrants del “bloc intel·lectual” de les FARC.
http://www.colombianosporlapaz.com
Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia
Diverses ONG, sindicats, administracions públiques i entitats del món acadèmic van crear, l’any 2002, un espai de concertació d’àmbit català amb l’objectiu de promoure els drets humans a Colòmbia i de donar suport a una solució política negociada del conflicte armat, tot tenint com a marc de referència les recomanacions de les Nacions Unides i d’altres organismes internacionals.
La Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia no dóna suport a cap actor armat i responsabilitza l’Estat colombià de garantir el respecte i l’aplicació integral dels drets humans i del dret internacional humanitari a la població colombiana. Alhora considera que la comunitat internacional ha d’assumir la seva coresponsabilitat en els aspectes d’internacionalització del conflicte i, a la vegada, ha de vetllar per no reproduir la polarització que el caracteritza.
Aquesta xarxa catalana reconeix la societat civil colombiana com a protagonista de la transformació social, política, econòmica i cultural del país, fet pel qual s’esforça a fer visibles les múltiples iniciatives de pau que hi ha a Colòmbia.
A través de les seves accions, la Taula insta l’Estat espanyol i la Unió Europea a efectuar un monitoratge periòdic dels acords assumits pel govern colombià en matèria de drets humans, també exigeix als actors armats el respecte al dret internacional humanitari i anima les parts a realitzar acords humanitaris.
OIDHACO
L’any 1995, després de la 1a Conferència sobre Drets Humans a Colòmbia al Parlament Europeu, va néixer l’Oficina Internacional pels Drets Humans Acció Colòmbia —OIDHACO— amb l’objectiu d’enfortir el lobby i la incidència política davant la Unió Europea i les Nacions Unides. És un espai de coordinació d’agències de cooperació i plataformes d’entitats que treballen per la negociació del conflicte armat colombià i per l’exigència dels drets humans i el dret internacional humanitari. 42 entitats europees integren aquesta xarxa, que busca contribuir a la construcció i l’enfortiment de la democràcia, l’estat de dret i la pau amb justícia social a Colòmbia.
Les seves principals àrees de treball són: la denúncia de violacions de drets humans expressades en crims de lesa humanitat, la interlocució amb instàncies de les Nacions Unides i de la Unió Europea, així com dels països membres, partits polítics, ONG i altres sectors de la societat, la divulgació sobre informació analítica sobre Colòmbia, el monitoratge de la situació del país mitjançant fòrums sobre la realitat colombiana i l’execució d’activitats concretes per tal que el govern assumeixi la responsabilitat de promoure els drets humans i de protegir la població en general.
